Dietari dispers

La vida, de tant en tant

Els aprenentatges es produeixen en el moment i de la manera més impensats. Qualsevol dia, a qualsevol hora i fent qualsevol cosa ens adonem que estem vius i que tot suma. Som una col·lecció de moments que gairebé sempre se’ns escapen, però que, de tant en tant, ves a saber perquè, tenim la vana pretensió de capturar.

Com que no hi ha manera humana d’endreçar les nostres vides, triem de quins moments volem guardar memòria i els capturem en un dietari que és necessàriament dispers, inevitablement imprecís, tan imperfecte com ho som nosaltres mateixos.

He vist el meu pare

He vist el meu pare

El cas és que em trobo be. Tinc energia i el cap em bull de projectes. La idea de pensar en la meva vida professional amb la perspectiva d’encarar a partir d’ara el seu tram final no és que m’incomodi. És que em resulta completament aliena. Puc fer totes les bromes pròpies del pas del temps com aquella que he superat la crisi dels 40 sense separar-me, posar-me samarretes estretes i comprar-me una harley, i aquella altra segons la qual em fan mal parts del cos que ni tan sols sabia que existien amb tota tranquil·litat perquè me’n puc riure al mateix temps que les integro com una realitat assumible.

L’ambient es va escalfant

L’ambient es va escalfant

No m’imagino els nois i noies maltractats per la guàrdia urbana votant. Es poden sentir defensats per alguna de les forces polítiques que avui es juguen futur i quartos a les meses electorals? Amb quina confiança poden votar a algú que no s’ha pronunciat sobre la qüestió?

No ve d’una parada

No ve d’una parada

No sé si la Mireia desitjava distreure’m, però a fe que ho ha aconseguit. M’he passat de parada de metro. Havia de baixar, com cada matí, a Marina, però quan he aixecat la vista del llibre ja corria per les finestres del vagó l’Arc de Triomf. No estava previst, això. Sense referències prèvies, he obert el llibre també sense expectatives. I no han sigut necessàries més de quatre parades per atrapar-me. Senzill, directe, suggerent i una mica sinuós.

La República Jove

La República Jove

El setmanari La República dedica una secció de la publicació als joves amb informacions i continguts de servei. És una bona idea adaptar els continguts dels mitjans als interessos i estils suposadament juvenils?

Comunicar fa por

Comunicar fa por

La nostra quotidianitat està permanentment ocupada per missatges que ens arriben d’arreu, que apunten en totes les direccions possibles, que saturen la nostra capacitat de comprensió i que exigeixen resposta immediata. Mai com avui ha circulat tanta informació i mai com avui no s’ha imposat la comunicació com a simple senyal d’existència.

Cultura digital

Cultura digital

No cal ser un incondicional de les tecnologies per admetre que el món de la virtualitat ha difuminat fronteres entre sectors artístics i ha allunyat els límits d’allò imaginable. Tant si és per viure-la com si és per combatre-la, tant si és per observar-la amb escepticisme com si és per submergir-vos-hi sense recança, resulta innegable l’interès d’estar al dia d’això que hem batejat com a cultura digital.

Atenció, que ja parlen

Atenció, que ja parlen

Començo ja a llegir articles, entrades i comentaris lamentant l’inici de la campanya electoral per a les municipals i denigrant el període de debat que, inevitablement, s’obre fins a l’arribada de les eleccions al Parlament, previstes per al setembre.

Xerrem?

Dona’m la teva opinió.
M’interessa.

7 + 3 =

Pin It on Pinterest