Cosa pública
En mans de qui deixem la cosa pública? Critiquem-los.La comunitat sempre hi és. Costa saber on comença i on acaba i de vegades passa desapercebuda. Prou feina té a sobreviure i per això ha de delegar en la gestió de la cosa pública. Però no la subestimeu. L’exercici crític de la delegació és irrenunciable i quan fa efectiu el seu dret a decidir fins les muralles més altes cauen als seus peus.
La gestió de la cosa pública és potestat de la comunitat, i si delega exigeix responsabilitat, lleialtat, transparència i humiltat. Si els gestors (polítics, en diuen) no corresponen a la confiança rebuda, la comunitat es revolta, recupera la cosa pública i passa comptes.
Lleure, educació i cultura: rendibilitat social i econòmica
No hauria de ser necessari ensorrar-nos en una terrible pandèmia per adonar-nos del tresor que suposen per a la nostra societat aquesta llarga, llarguíssima llista de servidors públics que treballen des de micro, petites i mitjanes empreses en cultura de proximitat, en lleure educatiu, en colònies, o en activitats extraescolars. Article publicat al digital Via Empresa el 09/06/2020.
L’associacionisme: una força desaprofitada?
No és possible oferir una visió completa de la cultura si no aprofundim en el coneixement del món associatiu, però les organitacions de la societat civil s’han de treure la son de les orelles per ser més influents i elaborar propostes ambicioses per al conjunt del país. Publicat en dos articles el 20 i el 22 de novembre de 2019 a Pensem, de la Fundació Congrés de Cultura Catalana.
Entitats inclusives: set condicions necessàries
Els mateixos elements que generen identitat i que reforcen sentiments de pertinença a una entitat poden ser causants, per contrast, d’exclusió, oblit o, fins i tot, refús. Per vèncer aquesta paradoxa, proposo set mesures o condicions necessàries a les entitats que vulguin ser efectivament inclusives.
Regar la llavor
Ateneus: llavor de llibertat, és un documental dirigit per Sergi Sandúa, promogut i finançat per la Federació d’Ateneus de Catalunya, amb voluntat divulgadora, que repassa la història del moviment ateneista a Catalunya, en descriu el valors i el reptes de futur i ho fa amb el testimoni d’activistes de 17 ateneus d’arreu del país.
Cultura i desigualtat a Barcelona
Les polítiques públiques en l'àmbit de la cultura a Catalunya es troben en un moment ambivalent. D'una banda, persisteixen i en molts casos s'agreugen les condicions materials amb què es desenvolupen i, d'una altra banda, afloren noves perspectives d'anàlisi i...
Polièdrica torna, renovada i reforçada
La plataforma d'informació i diàleg sobre el món artístic, cultural, educatiu i comunitari, Polièdrica, torna a activar-se després d'un silenci de tres anys. Es defineix com un node informatiu, de coneixement i debat, i es dediquen a difondre articles d'opinió i...
Empreses per la justícia social
Amb motiu de la celebració del Dia Mundial de la Justícia Social, l’empresa Iniciatives i Programes (Grup IP), especialista en serveis socioculturals i polítiques de joventut, va publicar al seu bloc aquest article, en el qual reflexiono sobre el paper afavoridor de la justícia social que pot tenir el model de la petita i mitjana empresa.
Entre l’aparador i l’obrador
La posada en marxa del VIè Congrés d’Ateneus de Catalunya va ser una bona ocasió per posar a l’aparador de l’Ateneu Barcelonès el bo i millor de l’associacionisme cultural català. Més enllà del lluïment públic, però, el 26 de gener es van trobar al carrer Canuda de Barcelona algunes de les persones clau del moviment ateneístic del país, els que mantenen viva l’activitat de la rerebotiga, l’obrador associatiu.
Amb veu pròpia
Ponència inaugural del VIè Congrés d’Ateneus de Catalunya, a càrrec de Pep Montes, llegit en la sessió que va tenir lloc el 26 de gener de 2019 a la Sala Oriol Bohigas de l’Ateneu Barcelonès.
Valtonyc: ara ens toca a nosaltres
Ens repugna tota mena de censura, tant si ve d’autoritats electes com si ve d’autoritats judicials. La democràcia no pot admetre límits que escapcin la llibertat d’expressió i opinió. Res que no afecti els drets humans ni les llibertats individuals o col·lectives no pot ser mutilat. I si li tapen la boca a Valtonyc ens mutilen a tots.
El valor de copiar, tunejar i empeltar
La plataforma de bones pràctiques en joventut és una referència segura. Els projectes que s’hi mostren han tingut un grau rellevant d’èxit, però a més d’explicar les seves virtuts, mostren també els defectes, les dificultats que han hagut de superar i les que encara no han pogut deixar enrere.
L’educació social com a garant dels drets de la ciutadania
Massa sovint les discussions teòriques sobre quina ha de ser la naturalesa de les nostres intervencions em sona a prèdica en el desert. Trobo que no som prou bel·ligerants amb la dimissió de l’administració en la seva obligació de dotar els diferents àmbits d’intervenció social de recursos suficients.
Jornada tècnica del procés comunitari de Tortosa
El 30 de juny de 2016 vaig conduir una jornada tècnica del procés comunitari de Tortosa en la qual es van reunir 45 professionals de diferents disciplines i de diferents administracions que treballen en relació amb els joves a la ciutat.
La Verónica Cartonera
La Verónica segueix la filosofia de les editorials Cartoneras sorgides a sudamèrica, que basen la seva activitat en l’edició de publicacions enquadernades en cartró, amb una concepció artesanal de la producció, que converteix cada exemplar en un objecte únic.
Els nouvinguts i la cultura
No és pas gaire difícil caure en el cofoisme en lloar l’associacionisme català, i tampoc no estalviem elogis quan afirmem tot sovint que Catalunya és una societat d’acollida. Però més enllà de les afirmacions categòriques basades en generalitats hi ha el coneixement precís de la nostra realitat.
Trobades improbables
Els espais de trobada improbables són aquells en els quals ens relacionem i interactuem amb persones que no formen part dels nostres cercles habituals, que pertanyen a cultures diferents, que tenen origen en territoris llunyans, que mai no arribarem a conèixer si no fem un acte de voluntat per entrar-hi en contacte.
Xerrem?
Per fer comunitat cal, abans que res, parlar.
Au, doncs. Jo ja he escrit; ara et toca a tu.
Diga’m alguna cosa.