Cultura i més
Educant i creant, amb la gentPer això no volem parlar de cultura sense parlar d’educació. Per això no entenem un projecte cultural si no dedica part del seu esforç al treball en proximitat, al costat de la gent, per la gent, amb la gent. Per això ens agrada que la parella de ball de l’excel·lència sigui l’experimentació. O la vivència. I és per tot plegat que ens veiem amb cor de trobar un creador en cada persona.
No parlem de joves, parlem de relleu
El politòleg David Nàcher Pueyo, beneficiari d’una beca d’estudi per fer-lo, publica al número 25 de la revista Canemàs el treball Relleu generacional en l’associacionisme cultural. Recull i actualitza el coneixement acumulat sobre realitat juvenil i associativa, els posa en relació, s’aproxima a les entitats amb una enquesta i entrevista quinze experts per acabar elaborant una proposta de treball que podran usar aquelles entitats que vulguin, efectivament, abordar un relleu generacional en les seves organitzacions.
Guillotina. Desesperança o empatia
Guillotina és l’espectacle que resulta de la catorzena edició del projecte Els Malnascuts, un laboratori d’experimentació teatral de la Sala Beckett. Quinze joves s’interroguen sobre el sentit de la vida, la implicació política, el sexe i l’amor, i reclamen empatia als boomers davant de tant de patiment. Es debaten entre la desesperança i la necessitat de trobar camins practicables per als seus desitjos, en mig d’un mon que practica amb ells múltiples formes de violència camuflada.
Flexibles, transparents i permeables: les entitats que tenen futur
Res no és etern ni seria bo que ho fos. És per això que les associacions culturals s’han d’interrogar sobre les seves finalitats, sobre l’adaptació de la seva agenda als temps que corren i sobre la seva capacitat d’incorporar nous actius, noves persones, nous arguments. Són flexibles, les entitats? Són transparents? Són permeables? Ens fa por escoltar la resposta?
Cultura és més
Vull creure que després de la COVID-19 no retornarem a la normalitat i que, per fi, ens adonarem que la millor defensa és la proximitat, que no hi hauria d’haver límits per a la simple voluntat d’expressió ciutadana. Voldria pensar que ara, per fi, descobrirem que la cultura és més, molt més, que el que sempre hem dit que era la cultura. Text publicat el 27/05/2020 al web del CoNCA.
L’associacionisme: una força desaprofitada?
No és possible oferir una visió completa de la cultura si no aprofundim en el coneixement del món associatiu, però les organitacions de la societat civil s’han de treure la son de les orelles per ser més influents i elaborar propostes ambicioses per al conjunt del país. Publicat en dos articles el 20 i el 22 de novembre de 2019 a Pensem, de la Fundació Congrés de Cultura Catalana.
Regar la llavor
Ateneus: llavor de llibertat, és un documental dirigit per Sergi Sandúa, promogut i finançat per la Federació d’Ateneus de Catalunya, amb voluntat divulgadora, que repassa la història del moviment ateneista a Catalunya, en descriu el valors i el reptes de futur i ho fa amb el testimoni d’activistes de 17 ateneus d’arreu del país.
Projecte europeu CHIEF sobre participació cultural dels joves
Formo part del Council of Advisors for Policy and Practice (CAPP) del projecte europeu de recerca CHIEF (Cultural Heritage and Identities of Europe’s Future), finançat per la UE a l’Estat espanyol.
Cultura i desigualtat a Barcelona
Les polítiques públiques en l'àmbit de la cultura a Catalunya es troben en un moment ambivalent. D'una banda, persisteixen i en molts casos s'agreugen les condicions materials amb què es desenvolupen i, d'una altra banda, afloren noves perspectives d'anàlisi i...
Per amor a la intersecció
Bombas Gens Centre d’Art i el seu Centre Jove, impulsats per la Fundació Per Amor a l’Art, de València, és un magnífic exemple, impulsat des de la iniciativa privada, de projecte pensat des de la intersecció de disciplines i àmbits diversos de l’activitat pública. La cultura, la joventut, l’atenció social, la recerca i l’art, en una mescla estimulant.
Polièdrica torna, renovada i reforçada
La plataforma d'informació i diàleg sobre el món artístic, cultural, educatiu i comunitari, Polièdrica, torna a activar-se després d'un silenci de tres anys. Es defineix com un node informatiu, de coneixement i debat, i es dediquen a difondre articles d'opinió i...
Valtonyc: ara ens toca a nosaltres
Ens repugna tota mena de censura, tant si ve d’autoritats electes com si ve d’autoritats judicials. La democràcia no pot admetre límits que escapcin la llibertat d’expressió i opinió. Res que no afecti els drets humans ni les llibertats individuals o col·lectives no pot ser mutilat. I si li tapen la boca a Valtonyc ens mutilen a tots.
On són els programes electorals de cultura?
Quan s’inicïi la legislatura amb un nou Govern, haurem de recuperar els programes electorals per recordar al nou conseller o consellera de Cultura els compromisos del seu partit. Ni que només sigui per fer memòria dels seus incompliments, quan es vagin produint.
Governança cultural
La Fundació Josep Irla, think tank d’ERC, ha publicat Governança cultural, identitat i territori. Polítiques culturals a Catalunya: 1980-2016. Es tracta d’un estudi liderat pel sociòleg Joaquim Rius Ulldemolins, del qual són coautors els analistes culturals Santi Martínez Illa i Mariano Martín Zamorano.
Cinema d’autor: passin i vegin
La plataforma CinEd, nascuda d’un programa de cooperació europea, arriba a Catalunya gràcies a A Bao A Qu, que s’encarrega de promoure-la i impulsar-la a l’Estat espanyol. El projecte permet accedir de forma gratuïta a una col·lecció de grans pel·lícules europees per projectar-les en sessions educatives i sense finalitat comercial.
Coses que els empresaris de la cultura, l’educació i el lleure volien sentir
No sempre és fàcil parlar del món de l’empresa quan s’aborda des de les polítiques culturals, educatives o socials. És un lloc comú en el tarannà del país castigar la iniciativa particular quan gosa aventurar-se en els sectors que podríem anomenar d’interès col·lectiu o de promoció del be comú. Però en la Nit de l’Empresari de Cecot s’hi van dir coses que els empresaris de la cultura, de l’educació i del lleure volien sentir.
La Verónica Cartonera
La Verónica segueix la filosofia de les editorials Cartoneras sorgides a sudamèrica, que basen la seva activitat en l’edició de publicacions enquadernades en cartró, amb una concepció artesanal de la producció, que converteix cada exemplar en un objecte únic.
Zona de confort
Durant la marató de jornades, taules rodones, congressos, seminaris i trobades de diversa naturalesa que, com cada any, han omplert les nostres agendes professionals durant el darrer trimestre de 2015, he sentit infinitat de vegades algú que em demanava amb insistència que abandonés la meva zona de confort.
CoNCA. Elogi de la complexitat.
Poques paraules s’usen tant per descriure el món cultural com complexitat. En un entorn reconegut de crisi, durant l’acte de presentació de l’informe anual del CoNCA sobre l’estat de la cultura i les arts es va fer un ús persistent d’aquesta paraula per mostrar el camí que cal seguir per superar la crisi.
Laboratori de creació
No és ni freqüent ni fàcil que des d’una àrea de Joventut municipal s’impulsi un projecte de promoció de la creació artística amb tanta determinació com ho fan a Terrassa. BaumannLab es defineix com un laboratori de creació jove, i centra el seu esforç a donar suport a la producció i a la creació artística.
Cultura digital
No cal ser un incondicional de les tecnologies per admetre que el món de la virtualitat ha difuminat fronteres entre sectors artístics i ha allunyat els límits d’allò imaginable. Tant si és per viure-la com si és per combatre-la, tant si és per observar-la amb escepticisme com si és per submergir-vos-hi sense recança, resulta innegable l’interès d’estar al dia d’això que hem batejat com a cultura digital.
Xerrem?
Els de la cultura parlem, parlem i parlem.
Au va, no et tallaràs ara, oi?