Si pregunteu a què es dedica professionalment a algú que treballa quotidianament amb joves us pot respondre un munt de coses diferents. Podria ser que fos mestre o professor, i en aquest cas el tindríeu ubicat molt ràpidament. Però potser us diu que és educador social, i ja us caldrà alguna precisió més, tot i que podreu resoldre el tema quan us assabenteu que hi ha una formació universitària que es diu així. En canvi, si afirma que és animador sociocultural serà necessari precisar si ho és perquè ha cursat el mòdul professional que du aquest nom o perquè se’n sent després de tenir llarga experiència autodidacta tot i provenir de qualsevol altre àmbit acadèmic. En tot cas, en aquests casos encara teniu pistes per situar el vostre interlocutor. Però si se li acut dir-vos que és informador juvenil el més probable és que us deixi fora de joc i li hàgiu de demanar més dades per saber de què estem parlant. Potser ho aclarim una mica si especifica que és tècnic de joventut en un ajuntament i en aquest cas l’imaginareu organitzant festetes per als joves a compte dels contribuents. Una altra possibilitat seria que us digués que és monitor de lleure educatiu i ràpidament caureu en el tòpic i el visualitzareu envoltat de quitxalla i amb una guitarra a les mans…. però que no estàvem parlant de joves? També us podria passar que us expliqués que és pedagog o psicòleg, i si és així ja us el mirareu amb més respecte i posareu cara d’estar interessats en la seva feina. Si és assistent o treballador social tindreu un calaix de l’administració molt clar per ubicar-lo, i si per casualitat es tracta d’un entrenador esportiu la foto ja sortirà rodona. Però potser us diu que és mediador (com?) , o agent de salut (glubs!), o treballador comunitari (ein?), o treballador d’un CRAE (cra… què?), o orientador (mmmm…), o…
Per entendre bé la feina d’algú que treballa avui amb joves calen moltes explicacions. Cal matisar, aclarir i desplegar arguments diversos, que no passen només per la formació que ha rebut cadascú sinó sobretot per definir els objectius i l’abast del seu treball. Els especialistes a treballar amb joves saben que hi ha diversos àmbits del coneixement que s’aproximen al seu objecte de treball amb òptiques diferents i que, per tant, la paraula complexitat és potser la que millor defineix la seva ocupació. Tota la llista de professionals que he desplegat en el paràgraf anterior (i d’altres que no dic i que probablement hi podríem afegir) tenen clar que la feina a favor dels joves centra la seva ocupació, però segurament la majoria d’ells no tenen la consciència de formar part d’un mateix col·lectiu professional. Saben que si volen obtenir resultats positius han de parlar amb la resta de col·legues que treballen amb joves des d’altres perspectives, i tenen gravada amb foc la paraula “transversalitat” al seu cervell. Però aquesta consciència no sempre (de fet, gairebé mai) es tradueix en l’existència d’espais o condicions de relació que els posin en contacte estable. Explicat així i vist des de fora no sembla pas que sigui una situació gaire raonable. Però la falta de recursos públics, la indefinició de les polítiques socials i culturals en aquest àmbit, les dificultats inherents al propi objecte de treball i, perquè no dir-ho, les diferents posicions tècniques dels mateixos professionals, fan que això de treballar amb joves sigui un camp tan extens com magmàtic, insegur, relliscós, inaprehensible.
Fa cosa de deu anys que una voluntariosa organització, l’Associació Catalana de Professionals de les Polítiques de Joventut (AcPpJ), intenta consolidar aquest espai professional, incorpora elements de reflexió al col·lectiu, desplega projectes per dimensionar-lo i descriure’l i es pregunta cada dia què són, com s’haurien de relacionar entre ells i com haurien de promoure el propi espai professional. I ara, després d’acumular experiències i iniciatives de no poca volada, s’han llançat a un projecte ambiciós, valent, descarat. Del 25 al 27 de novembre han organitzat una trobada europea de treballadors de joventut que s’interrogarà sobre la naturalesa i el contingut de la seva feina i que mirarà de posar en marxa la creació d’una xarxa en versió local (Catalunya) i ampliada (Europa) per caminar plegats. L’intent és tan complexe que no sé pas si caminaran millor ni aniran més lluny, però és ben segur que caminaran més ben acompanyats. La cosa es diu Be Youth Worker Today i, tot i que té un acrònim impronunciable (BYWT) té tot l’aspecte de ser una de les aportacions més interessants que s’han fet en els darrers anys en el camp del treball amb els joves. Entreu al web i veureu quins són els seus plantejaments de sortida. D’entrada, i a l’espera de veure concrecions, a mi em semblen immillorables.
No podem fer altra cosa que felicitar la iniciativa, encoratjar la gent de l’AcPpJ i donar-hi tot el suport que puguem i sapiguem. Treballar amb joves continuarà sent difícil d’explicar, però després del 27 de novembre hi haurà un nou espai, físic i virtual, on podran anar a raure les inquietuds dels esforçats del treball amb joves i des del qual es podrà també expandir la imperiosa necessitat de donar suport i recursos a les polítiques que des de tots els àmbits de l’administració i la societat civil s’hi adrecen. Les xarxes, si són bones, són al mateix temps refugi i amplificador, ofereixen acollida i proposen expansió. Jo ho tinc claríssim: ser treballador de joventut avui implica necessàriament treure el nas al Be Youth Worker Today.
Comentaris recents